INDIGENTS, capítol 12: Les millors i úniques vacances del "panotxa"

Ciutat de Berga. Grup d'aficionats a l'escriptura.
Tema obligat al relat: LES VACANCES

–  Que penses fer amb aquests 1000 tacos? –
–  Son per una bona causa –
El Panotxa no entén que el Nando s’hagi trobat 1000 euros i no se’ls gasti en una orgia de menjar i beure. Fa dies que només s’alimenten del que roben als pagesos
– No ho entenc! collons, no ho entenc!!! Perquè no compres encara que sigui un “bocata”, tinc les tripes enganxades, quina bona causa és aquesta? Omplir-se el pap és la millor causa.–
– Va Panotxa que ve un mercaderies – diu el Nando apretant el pas cap a les vies d’un tren que s’acosta amb poca velocitat.
– L’agafarem a l’entrada del pont, allà minorarà la marxa.–
– Minorarà, minorarà, sempre dius les paraules més difícils d’entendre… suposo que vols dir que anirà a poc a poc.–
Aconsegueixen penjar-se del darrer vagó i així arriben fins a la primera estació; per què no els enxampi cap autoritat pugen al sostre dels vagons de tant en tant.
Abans d'entrar a Barcelona aprofiten que el tren disminueix la marxa i salten caient per un terraplè.
– I ara que?, més caminar?. Tinc gana Nando.–
Entren a l'Hospitalet de Llobregat on compren pa, embotit i un cartró de llet. Han tingut dificultats per bescanviar els 1000 €, però, se n'han sortit prou be.


Ara estan asseguts en un banc.
– Bé Panotxa, escolta. Ara et diré per a que són aquests cèntims. Són per fer-te dos regals. Primer anirem a comprar roba de segona ma, desprès a les dutxes municipals i a que et tallin els cabells i…–
– Queeeeee... ? dutxar-me joooo? i per que si es pot saber?.–
– Calla i escolta. Llogarem una habitació per uns dies i anirem a parlar amb una assistent social, li demanarem que et faciliti l'accés a la clínica de l'U.I.C. –
– Però si a mi no em fa mal res!!! –
– Vols callar i escoltar si et plau? . A la clínica t'arreglaran la boca i segurament que cobraran poc diner. –
– Aaaahhh...–

El Nando té envers el Panotxa, detalls d'humanitat i respecte que aquest mai no ha rebut i per aquest motiu es mira al Nando amb un sentiment especial, un sentiment fraternal ..
Mai ningú ha fet res pel Panotxa, la seva vida ha estat un continuu pegar cops de colze per poder arribar primer a collir les menges de les escombraries.


Han dinat a la cafeteria del’hospital i estan sadollats i tips.
Estan sortint de l’Hospital General on hi ha ubicada la Clinica Universitària d’Odontologia. Han empastat dents i han posat una pròtesis al “Panotxa”. Prou falta li feia, tenia la major part de dents corcades.
Per cada mirall o porta vidriada que passen aquest es mira. No se’n sap avenir, es mira i es remira fent posturetes com un nen petit, obre la boca i somriu exageradament per veure’s les noves dents.
– Tens bon aspecte noi, fins i tot et veus guapo, sembles un dandy.–
El Panotxa no sap que és un dandy, però, està tant satisfet amb sí mateix que no perd el temps preguntant-ho. Camina més dret i segur. Efectivament el seu aspecte ha millorat.
– I ara, que farem Nando?– (sap que encara té 400€).
– Doncs ara ja t’he fet un regal, ara et faré l’altre que t’he dit. –
– Ah…–
– Vas dir que mai havies vist el mar, aixíque ara el veuràs. Anem cap a Barcelona.–


"Las Golondrinas", baixell turìstic

El regal consisteix a anar al moll i pujar a les “Golondrinas”.
Les emocions que embarguen al Panotxa el traeixen. Sent com se li humitegen els ulls davant de la generositat del seu amic.
Ja a dalt de la “Golondrina” assegut en un extrem, tanca els ulls i es deixa acaronar per la brisa marina.
Una veu que li sona a música celestial li diu:
– Perdoni, que té hora?. –
El Panotxa mira al seu voltant, doncs, acostumat a que la gent el defugi amb fàstic, no s’adona que la noieta es dirigeix a ell. Quan reacciona només aconsegueix barbotejar que no té rellotge.
– Gràcies senyor – li contesta ella amb un somriure esplendorós.
Com es diu vulgarment: el Panotxa està flipant.
Amb veu baixa li diu al Nando:
– M’ha parlat una noia tu!, m’ha parlat a mi !, sense tenir-me fàstic ni por!!!. Que bonica que és! –
– Ja t’he dit que tens molt bon aspecte.–
– Mira Nando si puc xiular i tot!!! Fffffiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuu….. fiu fiu fiuuuuuuu . Ahhaaaa… Son les meves millors vacances!!!–

S'aboca per mirar les ones que aixeca el vaixell, amb el braç extès com si pogués apressar-les i aspira fortament l’olor salada del mar. Sent l’aire que acaricia els seus, per ara, nets cabells. Li sembla que té el mon als seus peus. Li sembla que és un rei.
.

.* * *

continuarà . . . o no

INDIGENTS, capítol 11: Fent camí

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Paraules obligades de sortir al relat:
FRASES DEL LLIBRE BONA CRISSIS

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.



– Aiiiiiii !!!–– Que et passa ara?–– Tinc una pedreta a la sabata. –– Doncs treute-la, que no et costa res –– Es que si em trec la sabata, em penso que ja no la podré tornar a posar. Ay, ay,ay... en mala hora vaig llençar les sabates velles.–

Els dos rodamóns, el Nando i el panotxa han tingut sort a la darrera fira que han visitat. Han recollit força menjar, la major part restes, però, aquesta vegada en bon estat. També han recollit roba i sabates abandonades per un  camioner al qual se li ha bolcat el remolc on duia articles d'uns grans magatzems.

– Ja t'ho vaig dir que les sabates noves sempre et poden fer ampolles.Té posa't això, calcem el mateix número.–El Nando li passa unes espardenyes velles i el Panotxa respira en poder caminar sense  patir.El camí que han seguit en sortir del poble els ha menat fins a una masia abandonada. Encara té el sostre intacte. Hi troben un llit amb un matalaix vell, però, prou confortable per a ells dos. Dormen junts en un llit de matrimoni.– No t'acostis tant panotxa que "no m'agrades". –– ¡Coi, es que aquest matalaix fa panxa, tu!. –Sol.lucionen el  problema posant un tauló de fusta a sota del matalaix.

Els desperta una cridòria d'ocells. Son gavines. Estan volant fent vols rasants per les seves cares.– Vigila panotxa que aquestes no son gaire amistoses i si veuen que els hem pres el lloc son capaces de fer-nos mal. Và! fugim corrents!–Les gavines enfurismades a punt estan d'agredir-los, el perquè no ho fan és un misteri.
El panotxa sap per experiència que ha de fer cas de l'opinió del Nando. Prou vegades ha quedat palès que els seus consells son encertats.– Uf!, mai havia corregut fugint d'uns ocellots!, mira Nando si tingués una escopeta n'hauria fotut més d'un.–– Una escopeta no t'hauria servit de res. Millor no provocar-les.–– I d'on venen aquestes ara, el mar està a una parida d'hores lluny.–– Possiblement hi ha un riu per aquí a la vora, elles pugen seguint-ne  el curs.–– Ja tornes a parlar com "raro" Nando, ¿qué vols dir amb un curs?.–– Va, no rondinis tant i anem fent camí, si trobem el riu, trobarem cases a prop.–– Per on? si no hi ha camí!!! ja em vols fer anar camp a través tu!–– "Caminante no hay camino, se hace camino al andar".–– ¿Que? Ara xerres en castellà. No hi ha qui t'entengui. –– Vols arribar a algun  poble o no?–– Siiiii, però si no hi ha cap camí!!!.–– Doncs comença a caminar, el que es segur es que si et quedes quiet no arribaràs enlloc. Ja vindràs, Adéu.–El que menys desitja el Panotxa és quedar-se sol. Fa temps que segueix al Nando i sap que aquest és un bon company i que sempre l'ajudarà. Moltes vegades han compartit les poques menges que han trobat.
El  Nando aprecia al panotxa. Aquest és barroer, ordinari, malparlat, covard i estult,  però, a la seva manera és noble i sempre fa les coses sense voler ferir ni trepitjar ni humiliar a ningú. Ja fa prou temps que el Nando ha conegut les maneres dels poderosos. La noblesa i un cert candor que te el panotxa no l'ha trobat  mai entre els seus ex companys de feina.

– Mira panotxa, mira per on has passat. – El panotxa s'atura i mira darrera seu. Veu la marca que han deixat tots dos en passar  a través d'un camp abandonat d'aufals. Queda marcat el seu pas per les feixes ajagudes en trepitjar-les.– Si ara volguésis tornar enrere ho tindries fàcil, doncs el camí està marcat i si hi passés molta gent, això es convertiria en un caminoi.–– Aaaah! –El panotxa sempre queda extasiat davant els comentaris del Nando. Son obvietats, però a ell li semblen veritats filosòfiques en les quals no s'hauria fixat si no fos pel seu company. Va caminant i de tant en tant mira darrera seu. El panotxa se sent més savi.

* * *

continuarà . . . o no.

.

.

INDIGENTS, capítol 10: panotxa groga, panotxa vermella REPETIT, CAL ESCRIURE-HI UN ALTRE RELAT

Grup voluntari d'escriptura. Casal de Berga.
Tema proposat:
panotxes de blat de moro, una de morada, una altre de groga.



Estan defallits, fa dos dies que no han menjat més que mitja dotzena de figues que van arreplegar d'una petita figuera. Han errat el camí per anar al poble més proper i ara es troben a més de vuitanta quilòmetres de qualsevol poble habitat.

El Nando decideix pujar al cim d'un turó per orientar-se millor, El Panotxa no ho hauria fet, però, una cosa que ha après des que van deambulant junts en busca de menjar és que es pot fiar del criteri i dels coneixements del Nando.
– Mira Panotxa, sort que no hem continuat, el camí que dúiem mena directament cap a un barranc i cap a les muntanyes, és millor que baixem per l'altre banda i anem cap a la plana, allà s'hi veu una masia –

Una masia és sinònim de menjar. Els pagesos no són gasius, ans al contrari son generosos, només cal demostrar que s'està disposat a pagar amb una mica d'ajuda. En una masia que rutlli, sempre hi ha feina de més.
– No puc més Nando, falta molt, està molt lluny? –
– Cinc quilòmetres més o menys –
En acostar-se a la masia s'adonen que està tancada.

Els dos indigents són ben diferents, cada ú te unes qualitats que es complementen amb les de l'altre. Si bé el Nando és ponderat, previsor, intel.ligent i sap com evitar situacions perilloses, el Panotxa te altres qualitats i entre elles està la de ser un manetes per obrir qualsevol pany tancat, qualitat que contrasta amb la seva barroeria habitual. 

Davant de la masia, el panotxa treu un filferro de la butxaca i furga el pany de la porta principal fins a obrir-ho. Entren a dins la masia. L'interior és net, tot està ben endreçat com si encara hi visqués algú.
– Ja saps com penso Panotxa, procura no malmetre res i deixa-ho tot tal com estava.–
El Panotxa sap que el Nando no acceptaria una companyia que no sabés respectar les coses dels altres. 
Busquen per tot arreu, no troben res de bo per menjar, van a les golfes, aquí hi troben tot de panissos penjats de les bigues. No són massa secs, fins i tot n'hi ha de tendres. El Panotxa es llança a menjar-se una panotxa.
– Panotxa, agafa el que necessitis i marxem sense embrutar res –
Trien les panotxes més tendres i omplen els dos sacs que porten. No totes les panotxes són tendres, però, ja couran com podran les seques.

Surten de la masia deixant la porta tancada tal com l'han trobat. El Panotxa està tancant la gran porta de l'entrada quan s'adona del parell de panotxes que pengen d'un costat. Una és groga, l'altre és morada. Està a punt d'agafar-les quan el Nando el deté.
– No Panotxa, no sabem per que les han posat.–
– Però, perque coi les posarien?–
– Qui ho va posar tindria els seus motius i els hem de respectar. Ja en tens prou per menjar uns dies. No et cal rebentar res.Aquestes les deixes estar.–

El Panotxa és un barroer i un ignorant, però, respecta les opinions del Nando, la seva admiració envers ell rau en les vegades que el Nando l'ha tret de situacions difícils amb els seus raonaments assenyats.

Reinicien el camí cap a qualsevol lloc.

* * *

continuarà . . . o no

.

INDIGENTS, capítol 9: has estat mai enamorat?

Ciutat de Berga. Grup d'aficionats a l'escriptura..
Frase proposada pel relat:
El foc que es manté més ocult és aquell que més crema.

 
Van el Nando i el Panotxa, dos indigents; tant iguals i tant diferents. 
Estan sadollats, doncs, els darrers dies han coincidit amb fires de pobles propers entre sí i han pogut atipar-se amb les deixalles trobades. Encara els queda dos entrepans secs de xoriço, o sia que avui no passaran gana com molts altres dies.

Estan passejant entre les parades de la fira d'un petit poble. El Nando tot i anar vestit amb parracs, són parracs nets i va afaitat. Camina dret i amb dignitat, els seus gestos són segurs, el seu posat quasi regi i sobretot el seu mirar i parlar, educat i noble. Tot plegat fa que la gent que l'envolta no el defugi.
El Panotxa fa un efecte molt diferent al que fa el Nando. No va tant net, va encongit, la seva actitud dona la impressió de que acaba de fer una malifeta.
El Panotxa no te ni ha tingut mai amics. Segueix al Nando des que aquest el va salvar de l'atac d'una colla de galifardeus pijos. El segueix tot i que el Nando li va dir que no volia lligams amistosos. Al llarg dels dos anys que fa que van junts ha quedat palès que el Nando és la única persona en qui pot confiar el Panotxa, més d'una vegada l'ha ajudat a sortir de situacions difícils, sempre sense retreure-li ni demanar-li res a canvi. De fet el Panotxa admira al Nando i sent per ell una cosa que no sap descriure per desconeguda i que en realitat és afecte de germà.
– ¿Has estat mai enamorat, vull dir enamorat, enamorat fins a perdre el cap? - acabat de preguntar-ho calla, recorda que al Nando no li agrada parlar de sí mateix. Al revés del que li és habitual, el Nando respon.
– Sí, però ella va preferir a un altre –
El Panotxa, convençut de que el Nando no el respondrà es sorprèn tant de la resposta d'aquest que es queda mut per primera vegada en la seva vida.

El Nando s'immergeix dins records ...  
La Laia, la formosa Laia.
Ell tenia 35 anys, ella 18. Era la seva deixebla més avantatjada.
Havien format grups de conversa on ell com a professor, junt amb alumnes voluntaris debatien sobre fets actuals comparant-los amb altres fets del passat i extraient-ne opinions, valoracions, conclusions. 
Sense adonar-se'n, el Nando va quedat pres de la persona de la Laia. Pensava en ella tot el dia, somniava amb ella cada nit. La passió l'inundava quan era a prop d'ella.
La Laia ignorant de la situació, l'apreciava sincerament. El tenia pel seu mentor i confident.

Darrerament la noia  s'havia enamorat del Marc, un noi de 19 anys, bon estudiant, sensible i una mica ingenuu, fill de pares adinerats. Sovin deixava els estudis per anar amb el Marc a escursions que duraven tres i quatre dies. Aquesta situació afectava els seus estudis. Va cometre l'error d'explicar-li al Nando quan aquest es va interessar pel seu baix rendiment. 

En cap moment el Nando havia pensat que la Laia el correspondria, es conformava a veure-la a classe i s'havia proposat fer d'ella una literata famosa, doncs, de qualitats en tenia a bastament. La idea de que la Laia malmetés el seu futur amb un casament l'enfurismava i més encara amb qui creia que no li arribava a la sola de la sabata.

Mai hauria fet un acte semblant si hagués tingut el cap serè, però, no el tenia. La passió que sentia per la Laia li alterava els sentits. Certament el foc que es manté més ocult és aquell que més crema.

Als exàmens finals va manipular els escrits d'en Marc i el va acusar de plagi. El resultat va ser l'escarni i l'expulsió del noi de la selecta universitat.
El dia en que havia de ser expulsat van trobar al Marc penjat pel coll, d'una biga de la Sala Magna.
El noi havia deixat una nota a la Laia on es confessava innocent i li deia que no era digne d'ella. La Laia no va poder resistir el xoc que li va produir aquest fet i ...
– Nando?, Nando que et trobes bé?, fas cara de mort tio. Vols dir que no tens gana?, Té, encara em queda un tros d'entrepar d'ahir, està molt bo, me'l guardava, però, prefereixo que te'l mengis tu. Collons quina mala cara fots tio!!!.–

* * *

continuarà . . . o no.

.

INDIGENTS, capítol 8: Records d'olor de colònia.

Grup voluntari d'escriptura. Casal de Berga.
Tema proposat: un mocadoret


– Merda!–
– Que passa Panotxa?–
– Coi, que he trepitjat una merda!–
– Has de mirar per on trepitges, i més anant per llocs que no coneixes, no pots caminar mirant el cel, un dia cauràs dins un pou.–
– Jo no soc com tu Nando, que sembla que també miris pel forat del cul.–
Els dos indigents, el Nando i el Panotxa van caminant pel mig de la llera d'un rierol, han de passar-hi forçosament per anar a l'altra banda on un camp ple de panotxes de blat de moro, ja madures, els tempte. Tornen de la Fira d'un poble veí on han trobat força menjar llençat, menjar que per a ells ha representat uns quants dies de no passar gana. Ara tornen a tenir els sacs buits.
– I ara, amb que m'eixugo?–
– T'ofegues amb ben bé poca cosa. Agafa un còdol, treu el més gruixut i frega la sabata amb l'herba del camí per acabar-ho de netejar.–
– Un còdol? que és un còdol?–
– Estàs caminant per la llera d'un riu oi?, doncs un còdol és una pedra de riu que l'aigua ha arrodonit.–
El Nando s'ajup i agafa un còdol amb la forma idònia per a treure la part gruixuda de l'empastifada. En agafar-lo veu el que sembla un drapet amb puntes de coixí.
– Osti Nando mira quin mocador més petit! – Li ensenya al Nando el que sembla un mocadoret de fil amb puntes de coixí.
– És un mocadoret de primera comunió. Sí, porta unes inicials. És de qualitat, algú el deu haver perdut, però, ha anat a parar ben lluny.–
– Com ho saps que l'han perdut?–
– Fixa't, encara té el midó, si s'hagués mullat estaria brut i arrugat.
– Doncs han vingut ben lluny del poble a perdre'l.
– No ho creguis, amb aquestes ventades, sent una cosa tant delicada, fina i lleugera, el vent el pot haver empès lluny. Olora'l, encara fa olor de colònia.
– Va, done'm-el, m'anirà bé per treure'm la merda de la bota.
– No siguis bèstia Panotxa.Te'l canvio per una ració de menjar; del que trobem és clar.
– Que n'ets de rar Nando, té, no se que en faràs d'aquesta andròmina.
– Res...

Inicien altre cop la marxa a la recerca d'altres fons de menjar. El Panotxa ja ha oblidat l'incident del mocadoret. Està pensant en les menges que pot trobar al proper poble.

El Nando s'ha posar el mocadoret curosament doblat a la butxaca, abans l'ha olorat amb reverència. Quants records... la seva petita Roseta fent la comunió ..., on deu ser ara?... 

* * *

continuarà . . . o no.

INDIGENTS, capítol 7: panotxa groga, panotxa morada.

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Objectes obligats de sortir al relat:
DUES PANOTXES, UNA DE GROGA I UNA DE MORADA

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

       Estan defallits, fa dos dies que no han menjat més que mitja dotzena de figues que van arreplegar d'una petita figuera. Han errat el camí per anar al poble més proper i ara es troben a més de vuitanta quilòmetres de qualsevol poble habitat.
El Nando decideix pujar al cim d'un turó per orientar-se millor, El panotxa no ho hauria fet, però, una cosa que ha après des que van deambulant junts en busca de menjar és que es pot fiar del criteri i dels coneixements del Nando.
– Mira panotxa, sort que no hem continuat, el camí que dúiem mena directament cap a un barranc i cap a les muntanyes, és millor que baixem per l'altre banda i anem cap a la plana, allà s'hi veu una masia –
Una masia és sinònim de menjar. Els pagesos no són gasius, ans al contrari son generosos, només cal demostrar que s'està disposat a pagar amb una mica d'ajuda. En una masia que rutlli, sempre hi ha feina de més.
– No puc més Nando, falta molt, està molt lluny? –– Cinc quilòmetres més o menys –En acostar-se a la masia s'adonen que està tancada.

Els dos indigents són ben diferents, cada ú te unes qualitats que es complementen amb les de l'altre. Si bé el Nando és ponderat, previsor, intel.ligent i sap com evitar situacions perilloses, el panotxa te altres qualitats i entre elles està la de ser un manetes per obrir qualsevol pany tancat, qualitat que contrasta amb la seva barroeria habitual. Treu un filferro de la butxaca i furga el pany de la porta principal fins a obrir-ho.
Entren a dins la masia. L'interior és net, tot està ben endreçat com si encara hi visqués algú.
– Ja saps com penso Panotxa, procura no malmetre res i deixa-ho tot tal com estava.–El Panotxa sap que el Nando no acceptaria una companyia que no sabés respectar les coses dels altres. Busquen per tot arreu, no troben res de bo per menjar, van a les golfes, aquí hi troben tot de panissos penjats de les bigues. No són massa secs, fins i tot n'hi ha de tendres. El panotxa es llança a menjar-se'n una panotxa.
– Panotxa, agafa el que necessitis i marxem sense embrutar res –

Trien les panotxes més tendres i omplen els dos sacs que porten. No totes les panotxes són tendres, però, ja couran com podran les seques.Surten de la masia deixant la porta tancada tal com l'han trobat. El Panotxa està tancant la gran porta de l'entrada quan s'adona del parell de panotxes que pengen d'un costat. Una és groga, l'altre és morada. Està a punt d'agafar-les quan el Nando el deté.– No Panotxa, no sabem per que les han posat.–– Però, perquè coi les posarien?–– Qui ho va posar tindria els seus motius. Ja en tens prou per menjar uns dies. Aquestes les deixes estar.–El Panotxa no sempre entén les raons del Nando, però, el respecta massa per contradir-lo sense arguments.Reinicien el camí cap a qualsevol lloc.

* * *

continuarà . . . o no.

.

INDIGENTS, capitol 6: Els cucs també són proteïnes

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Paraules obligades de sortir al relat:
BRANDAR, MALGRAT, BLE, CORRUGAR

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          – Ostitú!, Nando!, ei, mira.–
          – Has vist res de bo Panotxa?–
Els dos indigents han de fer esforços per no ser engolits per la gentada bulliciosa que es desplaça per entre les atraccions de la fira.
El Panotxa arrossega al seu company fins introduir-se dins el petit espai que hi ha entre dues atraccions de fira.
Entre una caseta de tir al blanc i una parada de venda de núvols de sucre, hi ha, al terra, un munt de pomes ensucrades. El propietari les ha rebutjat per que no han sortit prou be com per poder vendre-les. Per sort han caigut a sobre d'uns diaris i no s'han embrutat.
– Mira Nando, ja tenim postres per uns quants dies!–
– Bé, doncs ja només ens falta el primer plat. Escolta panotxa, potser serà millor que anem un per cada banda. Ja ens trobarem al final. –
Han caminat cinquanta quilòmetres fins arribar al petit poble on avui és l'últim dia de fira. És festa major i a més hi ha fira de bestiar. Els veïns d'altres pobles s'hi han aplegat. Que hi hagi tanta gent és bo, això vol dir que trobaran moltes restes de menjar.
Tenen sort, entre tots dos han trobat deu entrepans, diversos tetrabics amb suc de fruita, caramels, bosses de patates xips; tot començat, encetat o mastegat, però, malgrat aquest defectes a ells els sembla que han trobat un tresor. Avui és el seu dia de sort.
Quan busquen un banc en algun lloc allunyat de la gent per descansar i ordenar les troballes veuen que algú s'hi ha deixat, una bossa amb la compra: dos quilos de suculentes taronges, una botella de llet i una capsa de galetes.
El Panotxa s'aparta un ble rebel dels seus cabells rogencs, està content i exultant. – Ostitú, ostitú, ostitú!!!. Ja t'ho vaig dir Nando, el millor és anar a les fires.–
Carregats amb sengles sacs plens a rebossar amb els articles trobats fan el camí cap un racó d'una riera seca. Troben recés a sota d'un pont romànic per protegir-se d'un sol intens.

– Mal lloc has escollit Panotxa –
– Que dius? És el millor que hi per aquí. Tenim ombra, aigua corrent, seients i taula.–
Això el Panotxa ho diu pel filet d'aigua clara que baixa per la riera i pels rocs d'arenisca que els fan de seients i taula.
– Doncs, aquí no estem segurs Panotxa. Mira allà lluny, veus aquelles muntanyes tapades per aquells núvols tant negres?. Allà està plovent, si t'hi fixes bé, veuràs la cortina d'aigua per les ditades de núvols que baixen. No crec equivocar-me gaire si et dic que hi ha perill de que vingui una rierada.–
– De tant lluny? Hi deu haver un munt de quilòmetres des d'aquí. Va, a més si veig venir una riuada ja fugiré corrent. –
Agafant una branca el Panotxa la branda, com si fos una espasa, amb gestos irats cap els núvols: – si ploveu us tallo els collons!!!.–
– Innocent ignorant!, (exclama el Nando) si sents el soroll de la riuada, no tens temps d'escapar-te i si la veus venir és per que ja la tens al damunt. Ja t'ho faràs noi, jo guillo.–
Com si la natura volgués donar la raó al Nando, els llunyans núvols s'han anat engrandint i acostant. Un tro eix ordidor travessa la vall sobrassaltant al panotxa el qual fuig "cames ajudeu-me" anant radere del Nando.
El panotxa és un ignorant, groller i egoista, però, respecta i admira al Nando i es pren seriosament les seves opinions. Sap que és un home cult.

Ara estan al capdamunt d'un turó d'alzines, des d'on hi ha una bona vista del poble i la riera, uns minuts abans quasi seca i ara curulla de l'aigua enfangada de la rierada que baixa amb força arrossegant brancatge i pedres. Si haguessis estat allà, la força de l'aigua se'ls hauria endut.

S'han acomodat i enceten les menges que han trobat.
– Vigila Panotxa, aquests biquinis tenen cucs.–
El Panotxa, corrugant les celles, mira fixament el tros de biquini que li queda. Està a punt de llençar-lo. Canvia d'opinió i se'l menja.
– Bé, no dius que els cucs son proteïnes... ?.–

* * *

continuarà . . . o no.

.

INDIGENTS, Capítol 5: Flaire de xocolata

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
LA XOCOLATA

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          El Panotxa fa senyals imperioses al Nando, l'apresa a que s'hi acosti.
La claror de la lluna plena il·lumina  la part del darrera de la nau industrial on s'allotja un club de nit que també fa de restaurant. 
Arrenglerats al costat de la porta d'emergències sis cubells d'escombraries estan sent furgats o buidats per sengles indigents en busca de menjar. Sembla que el Panotxa ha trobar alguna cosa interessant. El Nando s'ha estat mirant l'escena una mica apartat, sap que encara s'ha de treure més cubells. S'acosta cap on és el seu companys de penúries.
– Que has trobat panotxa, alguna cosa interessant?–
– Mira, dissimula. Que no ho vegin els altres.–
El Panotxa fa veure que no troba rés i inclina el cubell per a que el Nando vegi el que hi ha a dins: una capsa gran de sabates plena de rajoles de xocolata negra. Totes   tenen un costat una mica deformat. El Nando tapa enseguida la capsa empenyent-la cap el fons del cubell. És important que els altres indigents no s'adonin de la troballa: la bona companyonia sol acabar on comença la gana. Dissimuladament, entre els dos, amaguen les xocolates a dins d'un sac esparracat.

Aquesta nit, al costat de la sèquia a Manresa, els dos roda-monts es reparteixen el botí d'aquesta nit: la xocolata que ha trobat el Panotxa, el pa sec i la llet caducada que ha recollit el Nando. El sopar d'aquesta nit és de luxe, pa amb xocolata i llet.

El Panotxa menja amb avidesa. Tota la seva miserable vida ha estat marcada per la gana i no està per foteses, és qüestió d'atipar-se quan hi ha menjar.
El Nando, menja lentament, assaborint la flaire de la xocolata. La intensa olor el transporta a temps passats, temps feliços de la seva infància: a la casa pairal, a la gran cuina, ell amb sis anys remenant la xocolata del tupí on es coïa. La minyona curant-li el dit escaldat a l'hora que li pinta el nas amb la deliciosa menja . . .

* * *

continuarà . . . o no. 

.

.

INDIGENTS, capítol 4: Amic e Amat?. . . collonades!!!

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
EL LLIBRE AMIC E AMAT

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          Com és d'habitud, els indigents en Panotxa i el Nando, estan furgant a les escombraries per trobar alguna cosa per menjar. El Nando, aparta les deixalles amb cura de no tirar-ne al terra.

El Panotxa, destraler com és i no tenint paciència opta per abocar al terra tot el contingut del cubell que està remenant.

- No siguis tant brètol Panotxa, desprès un pobre treballador malpagat haurà d'esforçar-se el doble per recollir-ho, sense que se li reconegui l'esforç. -

- Aquí nomes hi ha que paperassa! quina merda tiu!. Òndia tu, un entrepà de xoriço enoooorme! -

El Panotxa agafa l'entrepà i el comença a mossegar amb desfici. Desprès s'ho pensa i busca algun paper per embolica-ho. Arreplega un llibre amb una portada que li sembla curiosa, arrenca un parell de fulls i embolica l'entrepà. El Nando es fixa en la portada del llibre.

- Pobre Ramon Llull, com t'has de veure. -

- Què pasaaaa? Per un parell de fulles que necessito plores ara tu?, i qui és aquest ramonyui? -

- No son fulles, son fulls. Les fulles pengen dels arbres. -

- El que tu diguis tio. I el ramonyui qui era?, algun amic teu?. -

- No, no era amic meu. -

- I?. -

- I que?. -

- Coi, que qui es?. -

- Era. Ja no és. -

- L'ha dinyat?. -

- A veure... era un home que pensava molt. -

- Jo també penso molt, em passo el dia pensant que menjaré demà i no em dedico a escriure llibres. A veure i que pensava? -

El Nando murmura més que no pas diu, frases entretallades tretes del record de les seves lectures : rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner... ... autor medieval que escrigué en català, occità, llatí, àrab... ...un dels primers en fer divulgació científica i tècnica.

El panotxa se'l mira com si veiés un extra terrestre.

- Collonades, tot això son collonades! Uy quin mal de ventreeee, done'm necessito més fulles, vull dir fulls. -

- (Com t'has de veure Ramon Llull!.) - pensa el Nando.

* * *

continuarà . . . o no. 

.

INDIGENTS, capítol 3: No és un kangur és un koala

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
UN COALA

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          El Nando i el Panotxa dos “sense sostre”. Sempre van junts, bé, sempre és el Panotxa el que segueix al Nando. Com sempre fan estan remenant les escombraries buscant alguna cosa per menjar. El Panotxa treu una figureta petitona, bruta i malmesa.

– Escolta tu, oi que vas estar a Austràlia?. 
Eeeeeei!!! que t’estic parlant!, Coi!, sempre estàs als núvols tu.–

– No rondinis tant, ja t’he sentit.–

coala

– Mira que he trobat, un cangur d’Austràlia.–

– No és un cangur, és un coala.–

– ¿I que?.–

– Que de que?.–

– Collons noi!!!, a tu se t’han de treure les paraules amb llevataps,   Que com és, que què hi vas anar i que hi vas anar a fotre, com és la gent d’allà. És cert que la gent d’allà hi viuen de conya?. Tot això.–

– Doncs ... només viuen de conya els que poden viure de conya.–

– Va no comencis, explica’m coses d’allà home.–

– No et creguis tot el que expliquen els diaris. Els habitants originals d’Austràlia són els aborígens i aquests han estat putejats al llarg de la seva història. Has sentit parlar mai de La Generació Perduda?.–

– Ni puta idea tio.–

– Bé, no sé si t’interessarà...–

- Dígues, digues, no tinc rés més que fotre...–

- No maco, no, si t’ho explico serà per que ho vols saber, no et parlaré només per distreure’t.–

- No tio no, va, que sí, que t’escoltaré amb ganes, va!. Explica’m coses. No soc tant ruc com semblo. Jo també vaig anar a escola saps? (em penso...) Va que t’escolto.–

- Un altre dia Panotxa que el tema és molt llarg d’explicar i ara tinc son.–

Quan un “sense sostre” té son, els demès el respecten. Són normes no escrites entre els perdulàries, trinxeraires, sense sostre, rodamóns, indigents de tota mena. 
Prou difícil és subsistir en un entorn hostil. 
Quan un indigent dorm, no se’l pot despertar. Els altres indigents ho saben.  Saben que hi ha el perill que el dormilega es desperti irat i els clavi una navalla abans de despertar-se del tot.

El panotxa es queda rumiant. Murmura malhumorat. Per una vegada que sent interès per una història, s’ha d’esperar a que el “senyor” es desperti. Sap que el Nando havia estat en molt bona posició social, sap que té família. 
En el fons l’admira i el respecta, tot i que de vegades el fa enfurismar per com n’és de flegmàtic, doncs, mai s’altera, al contrari del Panotxa que sempre està a punt per discutir i si s’escau (i encara que no) barallar-se pel motiu més nimi.

– Que deu ser això de La Generació Perduda?, com es perd una generació?. Doncs, si han perdut una generació, ja la trobaran un dia o altre.– Amb aquest pensament, s’embolcalla amb un munt de parracs i papers de diari i es posa a dormir acostant-se poc a poc, a tocar quasi bé l’esquena del Nando.

* * *

continuarà . . . o no.

.

INDIGENTS, capítol 2: Quina crisis?

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
LA CRISSIS

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

            
          A la vella i isolada andana ja fa temps que no hi passen trens. Ara és refugi de rodamóns.
Dos homes jeuen cada u en un banc de l'andana, tots dos tenen la cara solcada d'arrugues i van vestits amb parracs. Iguals en el seu aspecte són ben diferents en els seus orígens. L'un és el Nando, un misteri pel seu company de desgràcia, el "panotxa" anomenat així pel color foc dels seus cabells.


- Avui només he recollit un bocí d'entrepà. Maleïda crisi! -
- De quina crisi parles panotxa?-
- Home! doncs de la crisi que diuen que hi ha. Quina merda!, tu creus que nosaltres veurem la solució?-
- Qué?-
- Que si en veurem la soluciooó?. T'estic parlant de la crisi, que si veurem la solució.-
- Solució a que?.-
- Collons, a la crisi!!!-
- Per haver una solució, primer ha d'existir un problema.-
- I d'on has tret tu que no hi ha problema de crisi?.-
- La situació actual és provocada a consciència.-
- Per qui?. Pels banquers?-
- No -
- Pels polítics?-
- No.-
- Per qui?. Collons!-
- Pels poders que estan a l'ombra. -
- A sí?. Qui son?-
- Si sabés qui son ja no estarien a l'ombra. -
- No entenc res!...

- "som cornuts i paguem el beure". -
- Qué dius Nando?-
- Res - respond aquest mentre llegeix els titolars d'un retall de diari: ". . . la burbuja del ladrillo que . . .

* * *

continuarà. . . o no.

.