INDIGENTS, capítol 3: No és un kangur és un koala

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
UN COALA

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          El Nando i el Panotxa dos “sense sostre”. Sempre van junts, bé, sempre és el Panotxa el que segueix al Nando. Com sempre fan estan remenant les escombraries buscant alguna cosa per menjar. El Panotxa treu una figureta petitona, bruta i malmesa.

– Escolta tu, oi que vas estar a Austràlia?. 
Eeeeeei!!! que t’estic parlant!, Coi!, sempre estàs als núvols tu.–

– No rondinis tant, ja t’he sentit.–

coala

– Mira que he trobat, un cangur d’Austràlia.–

– No és un cangur, és un coala.–

– ¿I que?.–

– Que de que?.–

– Collons noi!!!, a tu se t’han de treure les paraules amb llevataps,   Que com és, que què hi vas anar i que hi vas anar a fotre, com és la gent d’allà. És cert que la gent d’allà hi viuen de conya?. Tot això.–

– Doncs ... només viuen de conya els que poden viure de conya.–

– Va no comencis, explica’m coses d’allà home.–

– No et creguis tot el que expliquen els diaris. Els habitants originals d’Austràlia són els aborígens i aquests han estat putejats al llarg de la seva història. Has sentit parlar mai de La Generació Perduda?.–

– Ni puta idea tio.–

– Bé, no sé si t’interessarà...–

- Dígues, digues, no tinc rés més que fotre...–

- No maco, no, si t’ho explico serà per que ho vols saber, no et parlaré només per distreure’t.–

- No tio no, va, que sí, que t’escoltaré amb ganes, va!. Explica’m coses. No soc tant ruc com semblo. Jo també vaig anar a escola saps? (em penso...) Va que t’escolto.–

- Un altre dia Panotxa que el tema és molt llarg d’explicar i ara tinc son.–

Quan un “sense sostre” té son, els demès el respecten. Són normes no escrites entre els perdulàries, trinxeraires, sense sostre, rodamóns, indigents de tota mena. 
Prou difícil és subsistir en un entorn hostil. 
Quan un indigent dorm, no se’l pot despertar. Els altres indigents ho saben.  Saben que hi ha el perill que el dormilega es desperti irat i els clavi una navalla abans de despertar-se del tot.

El panotxa es queda rumiant. Murmura malhumorat. Per una vegada que sent interès per una història, s’ha d’esperar a que el “senyor” es desperti. Sap que el Nando havia estat en molt bona posició social, sap que té família. 
En el fons l’admira i el respecta, tot i que de vegades el fa enfurismar per com n’és de flegmàtic, doncs, mai s’altera, al contrari del Panotxa que sempre està a punt per discutir i si s’escau (i encara que no) barallar-se pel motiu més nimi.

– Que deu ser això de La Generació Perduda?, com es perd una generació?. Doncs, si han perdut una generació, ja la trobaran un dia o altre.– Amb aquest pensament, s’embolcalla amb un munt de parracs i papers de diari i es posa a dormir acostant-se poc a poc, a tocar quasi bé l’esquena del Nando.

* * *

continuarà . . . o no.

.