Ciutat de Berga.
GRUP D'AFICIONATS A ESCRIURE
Tema obligat de sortir al relat:
LA XOCOLATA
Descripció dels personatges:
El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.
El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós. És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.
La claror de la lluna plena il·lumina la part del darrera de la nau industrial on s'allotja un club de nit que també fa de restaurant.
Arrenglerats al costat de la porta d'emergències sis cubells d'escombraries estan sent furgats o buidats per sengles indigents en busca de menjar. Sembla que el Panotxa ha trobar alguna cosa interessant. El Nando s'ha estat mirant l'escena una mica apartat, sap que encara s'ha de treure més cubells. S'acosta cap on és el seu companys de penúries.
– Que has trobat panotxa, alguna cosa interessant?–
– Mira, dissimula. Que no ho vegin els altres.–
El Panotxa fa veure que no troba rés i inclina el cubell per a que el Nando vegi el que hi ha a dins: una capsa gran de sabates plena de rajoles de xocolata negra. Totes tenen un costat una mica deformat. El Nando tapa enseguida la capsa empenyent-la cap el fons del cubell. És important que els altres indigents no s'adonin de la troballa: la bona companyonia sol acabar on comença la gana. Dissimuladament, entre els dos, amaguen les xocolates a dins d'un sac esparracat.
Aquesta nit, al costat de la sèquia a Manresa, els dos roda-monts es reparteixen el botí d'aquesta nit: la xocolata que ha trobat el Panotxa, el pa sec i la llet caducada que ha recollit el Nando. El sopar d'aquesta nit és de luxe, pa amb xocolata i llet.
El Panotxa menja amb avidesa. Tota la seva miserable vida ha estat marcada per la gana i no està per foteses, és qüestió d'atipar-se quan hi ha menjar.
El Nando, menja lentament, assaborint la flaire de la xocolata. La intensa olor el transporta a temps passats, temps feliços de la seva infància: a la casa pairal, a la gran cuina, ell amb sis anys remenant la xocolata del tupí on es coïa. La minyona curant-li el dit escaldat a l'hora que li pinta el nas amb la deliciosa menja . . .
* * *
continuarà . . . o no.
.
.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada