Frase proposada pel relat:
El foc que es manté més ocult és aquell que més crema.
Van el Nando i el Panotxa, dos indigents; tant iguals i tant diferents.
Estan sadollats, doncs, els darrers dies han coincidit amb fires de pobles propers entre sí i han pogut atipar-se amb les deixalles trobades. Encara els queda dos entrepans secs de xoriço, o sia que avui no passaran gana com molts altres dies.
Estan passejant entre les parades de la fira d'un petit poble. El Nando tot i anar vestit amb parracs, són parracs nets i va afaitat. Camina dret i amb dignitat, els seus gestos són segurs, el seu posat quasi regi i sobretot el seu mirar i parlar, educat i noble. Tot plegat fa que la gent que l'envolta no el defugi.
El Panotxa fa un efecte molt diferent al que fa el Nando. No va tant net, va encongit, la seva actitud dona la impressió de que acaba de fer una malifeta.
El Panotxa no te ni ha tingut mai amics. Segueix al Nando des que aquest el va salvar de l'atac d'una colla de galifardeus pijos. El segueix tot i que el Nando li va dir que no volia lligams amistosos. Al llarg dels dos anys que fa que van junts ha quedat palès que el Nando és la única persona en qui pot confiar el Panotxa, més d'una vegada l'ha ajudat a sortir de situacions difícils, sempre sense retreure-li ni demanar-li res a canvi. De fet el Panotxa admira al Nando i sent per ell una cosa que no sap descriure per desconeguda i que en realitat és afecte de germà.
– ¿Has estat mai enamorat, vull dir enamorat, enamorat fins a perdre el cap? - acabat de preguntar-ho calla, recorda que al Nando no li agrada parlar de sí mateix. Al revés del que li és habitual, el Nando respon.
– Sí, però ella va preferir a un altre –
El Panotxa, convençut de que el Nando no el respondrà es sorprèn tant de la resposta d'aquest que es queda mut per primera vegada en la seva vida.
El Nando s'immergeix dins records ...
La Laia, la formosa Laia.
Ell tenia 35 anys, ella 18. Era la seva deixebla més avantatjada.
Havien format grups de conversa on ell com a professor, junt amb alumnes voluntaris debatien sobre fets actuals comparant-los amb altres fets del passat i extraient-ne opinions, valoracions, conclusions.
Sense adonar-se'n, el Nando va quedat pres de la persona de la Laia. Pensava en ella tot el dia, somniava amb ella cada nit. La passió l'inundava quan era a prop d'ella.
La Laia ignorant de la situació, l'apreciava sincerament. El tenia pel seu mentor i confident.
Darrerament la noia s'havia enamorat del Marc, un noi de 19 anys, bon estudiant, sensible i una mica ingenuu, fill de pares adinerats. Sovin deixava els estudis per anar amb el Marc a escursions que duraven tres i quatre dies. Aquesta situació afectava els seus estudis. Va cometre l'error d'explicar-li al Nando quan aquest es va interessar pel seu baix rendiment.
En cap moment el Nando havia pensat que la Laia el correspondria, es conformava a veure-la a classe i s'havia proposat fer d'ella una literata famosa, doncs, de qualitats en tenia a bastament. La idea de que la Laia malmetés el seu futur amb un casament l'enfurismava i més encara amb qui creia que no li arribava a la sola de la sabata.
Mai hauria fet un acte semblant si hagués tingut el cap serè, però, no el tenia. La passió que sentia per la Laia li alterava els sentits. Certament el foc que es manté més ocult és aquell que més crema.
Als exàmens finals va manipular els escrits d'en Marc i el va acusar de plagi. El resultat va ser l'escarni i l'expulsió del noi de la selecta universitat.
El dia en que havia de ser expulsat van trobar al Marc penjat pel coll, d'una biga de la Sala Magna.
El noi havia deixat una nota a la Laia on es confessava innocent i li deia que no era digne d'ella. La Laia no va poder resistir el xoc que li va produir aquest fet i ...
– Nando?, Nando que et trobes bé?, fas cara de mort tio. Vols dir que no tens gana?, Té, encara em queda un tros d'entrepar d'ahir, està molt bo, me'l guardava, però, prefereixo que te'l mengis tu. Collons quina mala cara fots tio!!!.–
* * *
continuarà . . . o no.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada