Ciutat de Berga. Grup d'aficionats a l'escriptura.
Tema obligat al relat: LES VACANCES
– Que penses fer amb aquests 1000 tacos? –
– Son per una bona causa –
El Panotxa no entén que el Nando s’hagi trobat 1000 euros i no se’ls gasti en una orgia de menjar i beure. Fa dies que només s’alimenten del que roben als pagesos
– No ho entenc! collons, no ho entenc!!! Perquè no compres encara que sigui un “bocata”, tinc les tripes enganxades, quina bona causa és aquesta? Omplir-se el pap és la millor causa.–
– Va Panotxa que ve un mercaderies – diu el Nando apretant el pas cap a les vies d’un tren que s’acosta amb poca velocitat.
– L’agafarem a l’entrada del pont, allà minorarà la marxa.–
– Minorarà, minorarà, sempre dius les paraules més difícils d’entendre… suposo que vols dir que anirà a poc a poc.–
Aconsegueixen penjar-se del darrer vagó i així arriben fins a la primera estació; per què no els enxampi cap autoritat pugen al sostre dels vagons de tant en tant.
Abans d'entrar a Barcelona aprofiten que el tren disminueix la marxa i salten caient per un terraplè.
– I ara que?, més caminar?. Tinc gana Nando.–
Entren a l'Hospitalet de Llobregat on compren pa, embotit i un cartró de llet. Han tingut dificultats per bescanviar els 1000 €, però, se n'han sortit prou be.
Ara estan asseguts en un banc.
– Bé Panotxa, escolta. Ara et diré per a que són aquests cèntims. Són per fer-te dos regals. Primer anirem a comprar roba de segona ma, desprès a les dutxes municipals i a que et tallin els cabells i…–
– Queeeeee... ? dutxar-me joooo? i per que si es pot saber?.–
– Calla i escolta. Llogarem una habitació per uns dies i anirem a parlar amb una assistent social, li demanarem que et faciliti l'accés a la clínica de l'U.I.C. –
– Però si a mi no em fa mal res!!! –
– Vols callar i escoltar si et plau? . A la clínica t'arreglaran la boca i segurament que cobraran poc diner. –
– Aaaahhh...–
El Nando té envers el Panotxa, detalls d'humanitat i respecte que aquest mai no ha rebut i per aquest motiu es mira al Nando amb un sentiment especial, un sentiment fraternal ..
Mai ningú ha fet res pel Panotxa, la seva vida ha estat un continuu pegar cops de colze per poder arribar primer a collir les menges de les escombraries.
Han dinat a la cafeteria del’hospital i estan sadollats i tips.
Estan sortint de l’Hospital General on hi ha ubicada la Clinica Universitària d’Odontologia. Han empastat dents i han posat una pròtesis al “Panotxa”. Prou falta li feia, tenia la major part de dents corcades.
Per cada mirall o porta vidriada que passen aquest es mira. No se’n sap avenir, es mira i es remira fent posturetes com un nen petit, obre la boca i somriu exageradament per veure’s les noves dents.
– Tens bon aspecte noi, fins i tot et veus guapo, sembles un dandy.–
El Panotxa no sap que és un dandy, però, està tant satisfet amb sí mateix que no perd el temps preguntant-ho. Camina més dret i segur. Efectivament el seu aspecte ha millorat.
– I ara, que farem Nando?– (sap que encara té 400€).
– Doncs ara ja t’he fet un regal, ara et faré l’altre que t’he dit. –
– Ah…–
– Vas dir que mai havies vist el mar, aixíque ara el veuràs. Anem cap a Barcelona.–
El regal consisteix a anar al moll i pujar a les “Golondrinas”.
Les emocions que embarguen al Panotxa el traeixen. Sent com se li humitegen els ulls davant de la generositat del seu amic.
Ja a dalt de la “Golondrina” assegut en un extrem, tanca els ulls i es deixa acaronar per la brisa marina.
Una veu que li sona a música celestial li diu:
– Perdoni, que té hora?. –
El Panotxa mira al seu voltant, doncs, acostumat a que la gent el defugi amb fàstic, no s’adona que la noieta es dirigeix a ell. Quan reacciona només aconsegueix barbotejar que no té rellotge.
– Gràcies senyor – li contesta ella amb un somriure esplendorós.
Com es diu vulgarment: el Panotxa està flipant.
Amb veu baixa li diu al Nando:
– M’ha parlat una noia tu!, m’ha parlat a mi !, sense tenir-me fàstic ni por!!!. Que bonica que és! –
– Ja t’he dit que tens molt bon aspecte.–
– Mira Nando si puc xiular i tot!!! Fffffiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuu….. fiu fiu fiuuuuuuu . Ahhaaaa… Son les meves millors vacances!!!–
S'aboca per mirar les ones que aixeca el vaixell, amb el braç extès com si pogués apressar-les i aspira fortament l’olor salada del mar. Sent l’aire que acaricia els seus, per ara, nets cabells. Li sembla que té el mon als seus peus. Li sembla que és un rei.
.
Tema obligat al relat: LES VACANCES
– Que penses fer amb aquests 1000 tacos? –
– Son per una bona causa –
El Panotxa no entén que el Nando s’hagi trobat 1000 euros i no se’ls gasti en una orgia de menjar i beure. Fa dies que només s’alimenten del que roben als pagesos
– No ho entenc! collons, no ho entenc!!! Perquè no compres encara que sigui un “bocata”, tinc les tripes enganxades, quina bona causa és aquesta? Omplir-se el pap és la millor causa.–
– Va Panotxa que ve un mercaderies – diu el Nando apretant el pas cap a les vies d’un tren que s’acosta amb poca velocitat.
– L’agafarem a l’entrada del pont, allà minorarà la marxa.–
– Minorarà, minorarà, sempre dius les paraules més difícils d’entendre… suposo que vols dir que anirà a poc a poc.–
Aconsegueixen penjar-se del darrer vagó i així arriben fins a la primera estació; per què no els enxampi cap autoritat pugen al sostre dels vagons de tant en tant.
Abans d'entrar a Barcelona aprofiten que el tren disminueix la marxa i salten caient per un terraplè.
– I ara que?, més caminar?. Tinc gana Nando.–
Entren a l'Hospitalet de Llobregat on compren pa, embotit i un cartró de llet. Han tingut dificultats per bescanviar els 1000 €, però, se n'han sortit prou be.
Ara estan asseguts en un banc.
– Bé Panotxa, escolta. Ara et diré per a que són aquests cèntims. Són per fer-te dos regals. Primer anirem a comprar roba de segona ma, desprès a les dutxes municipals i a que et tallin els cabells i…–
– Queeeeee... ? dutxar-me joooo? i per que si es pot saber?.–
– Calla i escolta. Llogarem una habitació per uns dies i anirem a parlar amb una assistent social, li demanarem que et faciliti l'accés a la clínica de l'U.I.C. –
– Però si a mi no em fa mal res!!! –
– Vols callar i escoltar si et plau? . A la clínica t'arreglaran la boca i segurament que cobraran poc diner. –
– Aaaahhh...–
El Nando té envers el Panotxa, detalls d'humanitat i respecte que aquest mai no ha rebut i per aquest motiu es mira al Nando amb un sentiment especial, un sentiment fraternal ..
Mai ningú ha fet res pel Panotxa, la seva vida ha estat un continuu pegar cops de colze per poder arribar primer a collir les menges de les escombraries.
Han dinat a la cafeteria del’hospital i estan sadollats i tips.
Estan sortint de l’Hospital General on hi ha ubicada la Clinica Universitària d’Odontologia. Han empastat dents i han posat una pròtesis al “Panotxa”. Prou falta li feia, tenia la major part de dents corcades.
Per cada mirall o porta vidriada que passen aquest es mira. No se’n sap avenir, es mira i es remira fent posturetes com un nen petit, obre la boca i somriu exageradament per veure’s les noves dents.
– Tens bon aspecte noi, fins i tot et veus guapo, sembles un dandy.–
El Panotxa no sap que és un dandy, però, està tant satisfet amb sí mateix que no perd el temps preguntant-ho. Camina més dret i segur. Efectivament el seu aspecte ha millorat.
– I ara, que farem Nando?– (sap que encara té 400€).
– Doncs ara ja t’he fet un regal, ara et faré l’altre que t’he dit. –
– Ah…–
– Vas dir que mai havies vist el mar, aixíque ara el veuràs. Anem cap a Barcelona.–
 |
| "Las Golondrinas", baixell turìstic |
Les emocions que embarguen al Panotxa el traeixen. Sent com se li humitegen els ulls davant de la generositat del seu amic.
Ja a dalt de la “Golondrina” assegut en un extrem, tanca els ulls i es deixa acaronar per la brisa marina.
Una veu que li sona a música celestial li diu:
– Perdoni, que té hora?. –
El Panotxa mira al seu voltant, doncs, acostumat a que la gent el defugi amb fàstic, no s’adona que la noieta es dirigeix a ell. Quan reacciona només aconsegueix barbotejar que no té rellotge.
– Gràcies senyor – li contesta ella amb un somriure esplendorós.
Com es diu vulgarment: el Panotxa està flipant.
Amb veu baixa li diu al Nando:
– M’ha parlat una noia tu!, m’ha parlat a mi !, sense tenir-me fàstic ni por!!!. Que bonica que és! –
– Ja t’he dit que tens molt bon aspecte.–
– Mira Nando si puc xiular i tot!!! Fffffiiiiiiiiiiiiiiiuuuuuuuuuu….. fiu fiu fiuuuuuuu . Ahhaaaa… Son les meves millors vacances!!!–
S'aboca per mirar les ones que aixeca el vaixell, amb el braç extès com si pogués apressar-les i aspira fortament l’olor salada del mar. Sent l’aire que acaricia els seus, per ara, nets cabells. Li sembla que té el mon als seus peus. Li sembla que és un rei.
.
.* * *
continuarà . . . o no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada