INDIGENTS, capítol 8: Records d'olor de colònia.

Grup voluntari d'escriptura. Casal de Berga.
Tema proposat: un mocadoret


– Merda!–
– Que passa Panotxa?–
– Coi, que he trepitjat una merda!–
– Has de mirar per on trepitges, i més anant per llocs que no coneixes, no pots caminar mirant el cel, un dia cauràs dins un pou.–
– Jo no soc com tu Nando, que sembla que també miris pel forat del cul.–
Els dos indigents, el Nando i el Panotxa van caminant pel mig de la llera d'un rierol, han de passar-hi forçosament per anar a l'altra banda on un camp ple de panotxes de blat de moro, ja madures, els tempte. Tornen de la Fira d'un poble veí on han trobat força menjar llençat, menjar que per a ells ha representat uns quants dies de no passar gana. Ara tornen a tenir els sacs buits.
– I ara, amb que m'eixugo?–
– T'ofegues amb ben bé poca cosa. Agafa un còdol, treu el més gruixut i frega la sabata amb l'herba del camí per acabar-ho de netejar.–
– Un còdol? que és un còdol?–
– Estàs caminant per la llera d'un riu oi?, doncs un còdol és una pedra de riu que l'aigua ha arrodonit.–
El Nando s'ajup i agafa un còdol amb la forma idònia per a treure la part gruixuda de l'empastifada. En agafar-lo veu el que sembla un drapet amb puntes de coixí.
– Osti Nando mira quin mocador més petit! – Li ensenya al Nando el que sembla un mocadoret de fil amb puntes de coixí.
– És un mocadoret de primera comunió. Sí, porta unes inicials. És de qualitat, algú el deu haver perdut, però, ha anat a parar ben lluny.–
– Com ho saps que l'han perdut?–
– Fixa't, encara té el midó, si s'hagués mullat estaria brut i arrugat.
– Doncs han vingut ben lluny del poble a perdre'l.
– No ho creguis, amb aquestes ventades, sent una cosa tant delicada, fina i lleugera, el vent el pot haver empès lluny. Olora'l, encara fa olor de colònia.
– Va, done'm-el, m'anirà bé per treure'm la merda de la bota.
– No siguis bèstia Panotxa.Te'l canvio per una ració de menjar; del que trobem és clar.
– Que n'ets de rar Nando, té, no se que en faràs d'aquesta andròmina.
– Res...

Inicien altre cop la marxa a la recerca d'altres fons de menjar. El Panotxa ja ha oblidat l'incident del mocadoret. Està pensant en les menges que pot trobar al proper poble.

El Nando s'ha posar el mocadoret curosament doblat a la butxaca, abans l'ha olorat amb reverència. Quants records... la seva petita Roseta fent la comunió ..., on deu ser ara?... 

* * *

continuarà . . . o no.