Tema proposat:
panotxes de blat de moro, una de morada, una altre de groga.
Estan defallits, fa dos dies que no han menjat més que mitja dotzena de figues que van arreplegar d'una petita figuera. Han errat el camí per anar al poble més proper i ara es troben a més de vuitanta quilòmetres de qualsevol poble habitat.
El Nando decideix pujar al cim d'un turó per orientar-se millor, El Panotxa no ho hauria fet, però, una cosa que ha après des que van deambulant junts en busca de menjar és que es pot fiar del criteri i dels coneixements del Nando.
– Mira Panotxa, sort que no hem continuat, el camí que dúiem mena directament cap a un barranc i cap a les muntanyes, és millor que baixem per l'altre banda i anem cap a la plana, allà s'hi veu una masia –
Una masia és sinònim de menjar. Els pagesos no són gasius, ans al contrari son generosos, només cal demostrar que s'està disposat a pagar amb una mica d'ajuda. En una masia que rutlli, sempre hi ha feina de més.
– No puc més Nando, falta molt, està molt lluny? –
– Cinc quilòmetres més o menys –
En acostar-se a la masia s'adonen que està tancada.
Els dos indigents són ben diferents, cada ú te unes qualitats que es complementen amb les de l'altre. Si bé el Nando és ponderat, previsor, intel.ligent i sap com evitar situacions perilloses, el Panotxa te altres qualitats i entre elles està la de ser un manetes per obrir qualsevol pany tancat, qualitat que contrasta amb la seva barroeria habitual.
Davant de la masia, el panotxa treu un filferro de la butxaca i furga el pany de la porta principal fins a obrir-ho. Entren a dins la masia. L'interior és net, tot està ben endreçat com si encara hi visqués algú.
– Ja saps com penso Panotxa, procura no malmetre res i deixa-ho tot tal com estava.–
El Panotxa sap que el Nando no acceptaria una companyia que no sabés respectar les coses dels altres.
Busquen per tot arreu, no troben res de bo per menjar, van a les golfes, aquí hi troben tot de panissos penjats de les bigues. No són massa secs, fins i tot n'hi ha de tendres. El Panotxa es llança a menjar-se una panotxa.
– Panotxa, agafa el que necessitis i marxem sense embrutar res –
Trien les panotxes més tendres i omplen els dos sacs que porten. No totes les panotxes són tendres, però, ja couran com podran les seques.
Surten de la masia deixant la porta tancada tal com l'han trobat. El Panotxa està tancant la gran porta de l'entrada quan s'adona del parell de panotxes que pengen d'un costat. Una és groga, l'altre és morada. Està a punt d'agafar-les quan el Nando el deté.– No Panotxa, no sabem per que les han posat.–
– Però, perque coi les posarien?–
– Qui ho va posar tindria els seus motius i els hem de respectar. Ja en tens prou per menjar uns dies. No et cal rebentar res.Aquestes les deixes estar.–
El Panotxa és un barroer i un ignorant, però, respecta les opinions del Nando, la seva admiració envers ell rau en les vegades que el Nando l'ha tret de situacions difícils amb els seus raonaments assenyats.
Reinicien el camí cap a qualsevol lloc.
* * *
continuarà . . . o no
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada