INDIGENTS, capítol 11: Fent camí

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Paraules obligades de sortir al relat:
FRASES DEL LLIBRE BONA CRISSIS

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.



– Aiiiiiii !!!–– Que et passa ara?–– Tinc una pedreta a la sabata. –– Doncs treute-la, que no et costa res –– Es que si em trec la sabata, em penso que ja no la podré tornar a posar. Ay, ay,ay... en mala hora vaig llençar les sabates velles.–

Els dos rodamóns, el Nando i el panotxa han tingut sort a la darrera fira que han visitat. Han recollit força menjar, la major part restes, però, aquesta vegada en bon estat. També han recollit roba i sabates abandonades per un  camioner al qual se li ha bolcat el remolc on duia articles d'uns grans magatzems.

– Ja t'ho vaig dir que les sabates noves sempre et poden fer ampolles.Té posa't això, calcem el mateix número.–El Nando li passa unes espardenyes velles i el Panotxa respira en poder caminar sense  patir.El camí que han seguit en sortir del poble els ha menat fins a una masia abandonada. Encara té el sostre intacte. Hi troben un llit amb un matalaix vell, però, prou confortable per a ells dos. Dormen junts en un llit de matrimoni.– No t'acostis tant panotxa que "no m'agrades". –– ¡Coi, es que aquest matalaix fa panxa, tu!. –Sol.lucionen el  problema posant un tauló de fusta a sota del matalaix.

Els desperta una cridòria d'ocells. Son gavines. Estan volant fent vols rasants per les seves cares.– Vigila panotxa que aquestes no son gaire amistoses i si veuen que els hem pres el lloc son capaces de fer-nos mal. Và! fugim corrents!–Les gavines enfurismades a punt estan d'agredir-los, el perquè no ho fan és un misteri.
El panotxa sap per experiència que ha de fer cas de l'opinió del Nando. Prou vegades ha quedat palès que els seus consells son encertats.– Uf!, mai havia corregut fugint d'uns ocellots!, mira Nando si tingués una escopeta n'hauria fotut més d'un.–– Una escopeta no t'hauria servit de res. Millor no provocar-les.–– I d'on venen aquestes ara, el mar està a una parida d'hores lluny.–– Possiblement hi ha un riu per aquí a la vora, elles pugen seguint-ne  el curs.–– Ja tornes a parlar com "raro" Nando, ¿qué vols dir amb un curs?.–– Va, no rondinis tant i anem fent camí, si trobem el riu, trobarem cases a prop.–– Per on? si no hi ha camí!!! ja em vols fer anar camp a través tu!–– "Caminante no hay camino, se hace camino al andar".–– ¿Que? Ara xerres en castellà. No hi ha qui t'entengui. –– Vols arribar a algun  poble o no?–– Siiiii, però si no hi ha cap camí!!!.–– Doncs comença a caminar, el que es segur es que si et quedes quiet no arribaràs enlloc. Ja vindràs, Adéu.–El que menys desitja el Panotxa és quedar-se sol. Fa temps que segueix al Nando i sap que aquest és un bon company i que sempre l'ajudarà. Moltes vegades han compartit les poques menges que han trobat.
El  Nando aprecia al panotxa. Aquest és barroer, ordinari, malparlat, covard i estult,  però, a la seva manera és noble i sempre fa les coses sense voler ferir ni trepitjar ni humiliar a ningú. Ja fa prou temps que el Nando ha conegut les maneres dels poderosos. La noblesa i un cert candor que te el panotxa no l'ha trobat  mai entre els seus ex companys de feina.

– Mira panotxa, mira per on has passat. – El panotxa s'atura i mira darrera seu. Veu la marca que han deixat tots dos en passar  a través d'un camp abandonat d'aufals. Queda marcat el seu pas per les feixes ajagudes en trepitjar-les.– Si ara volguésis tornar enrere ho tindries fàcil, doncs el camí està marcat i si hi passés molta gent, això es convertiria en un caminoi.–– Aaaah! –El panotxa sempre queda extasiat davant els comentaris del Nando. Son obvietats, però a ell li semblen veritats filosòfiques en les quals no s'hauria fixat si no fos pel seu company. Va caminant i de tant en tant mira darrera seu. El panotxa se sent més savi.

* * *

continuarà . . . o no.

.

.