INDIGENTS, capítol 7: panotxa groga, panotxa morada.

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Objectes obligats de sortir al relat:
DUES PANOTXES, UNA DE GROGA I UNA DE MORADA

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

       Estan defallits, fa dos dies que no han menjat més que mitja dotzena de figues que van arreplegar d'una petita figuera. Han errat el camí per anar al poble més proper i ara es troben a més de vuitanta quilòmetres de qualsevol poble habitat.
El Nando decideix pujar al cim d'un turó per orientar-se millor, El panotxa no ho hauria fet, però, una cosa que ha après des que van deambulant junts en busca de menjar és que es pot fiar del criteri i dels coneixements del Nando.
– Mira panotxa, sort que no hem continuat, el camí que dúiem mena directament cap a un barranc i cap a les muntanyes, és millor que baixem per l'altre banda i anem cap a la plana, allà s'hi veu una masia –
Una masia és sinònim de menjar. Els pagesos no són gasius, ans al contrari son generosos, només cal demostrar que s'està disposat a pagar amb una mica d'ajuda. En una masia que rutlli, sempre hi ha feina de més.
– No puc més Nando, falta molt, està molt lluny? –– Cinc quilòmetres més o menys –En acostar-se a la masia s'adonen que està tancada.

Els dos indigents són ben diferents, cada ú te unes qualitats que es complementen amb les de l'altre. Si bé el Nando és ponderat, previsor, intel.ligent i sap com evitar situacions perilloses, el panotxa te altres qualitats i entre elles està la de ser un manetes per obrir qualsevol pany tancat, qualitat que contrasta amb la seva barroeria habitual. Treu un filferro de la butxaca i furga el pany de la porta principal fins a obrir-ho.
Entren a dins la masia. L'interior és net, tot està ben endreçat com si encara hi visqués algú.
– Ja saps com penso Panotxa, procura no malmetre res i deixa-ho tot tal com estava.–El Panotxa sap que el Nando no acceptaria una companyia que no sabés respectar les coses dels altres. Busquen per tot arreu, no troben res de bo per menjar, van a les golfes, aquí hi troben tot de panissos penjats de les bigues. No són massa secs, fins i tot n'hi ha de tendres. El panotxa es llança a menjar-se'n una panotxa.
– Panotxa, agafa el que necessitis i marxem sense embrutar res –

Trien les panotxes més tendres i omplen els dos sacs que porten. No totes les panotxes són tendres, però, ja couran com podran les seques.Surten de la masia deixant la porta tancada tal com l'han trobat. El Panotxa està tancant la gran porta de l'entrada quan s'adona del parell de panotxes que pengen d'un costat. Una és groga, l'altre és morada. Està a punt d'agafar-les quan el Nando el deté.– No Panotxa, no sabem per que les han posat.–– Però, perquè coi les posarien?–– Qui ho va posar tindria els seus motius. Ja en tens prou per menjar uns dies. Aquestes les deixes estar.–El Panotxa no sempre entén les raons del Nando, però, el respecta massa per contradir-lo sense arguments.Reinicien el camí cap a qualsevol lloc.

* * *

continuarà . . . o no.

.

INDIGENTS, capitol 6: Els cucs també són proteïnes

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Paraules obligades de sortir al relat:
BRANDAR, MALGRAT, BLE, CORRUGAR

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          – Ostitú!, Nando!, ei, mira.–
          – Has vist res de bo Panotxa?–
Els dos indigents han de fer esforços per no ser engolits per la gentada bulliciosa que es desplaça per entre les atraccions de la fira.
El Panotxa arrossega al seu company fins introduir-se dins el petit espai que hi ha entre dues atraccions de fira.
Entre una caseta de tir al blanc i una parada de venda de núvols de sucre, hi ha, al terra, un munt de pomes ensucrades. El propietari les ha rebutjat per que no han sortit prou be com per poder vendre-les. Per sort han caigut a sobre d'uns diaris i no s'han embrutat.
– Mira Nando, ja tenim postres per uns quants dies!–
– Bé, doncs ja només ens falta el primer plat. Escolta panotxa, potser serà millor que anem un per cada banda. Ja ens trobarem al final. –
Han caminat cinquanta quilòmetres fins arribar al petit poble on avui és l'últim dia de fira. És festa major i a més hi ha fira de bestiar. Els veïns d'altres pobles s'hi han aplegat. Que hi hagi tanta gent és bo, això vol dir que trobaran moltes restes de menjar.
Tenen sort, entre tots dos han trobat deu entrepans, diversos tetrabics amb suc de fruita, caramels, bosses de patates xips; tot començat, encetat o mastegat, però, malgrat aquest defectes a ells els sembla que han trobat un tresor. Avui és el seu dia de sort.
Quan busquen un banc en algun lloc allunyat de la gent per descansar i ordenar les troballes veuen que algú s'hi ha deixat, una bossa amb la compra: dos quilos de suculentes taronges, una botella de llet i una capsa de galetes.
El Panotxa s'aparta un ble rebel dels seus cabells rogencs, està content i exultant. – Ostitú, ostitú, ostitú!!!. Ja t'ho vaig dir Nando, el millor és anar a les fires.–
Carregats amb sengles sacs plens a rebossar amb els articles trobats fan el camí cap un racó d'una riera seca. Troben recés a sota d'un pont romànic per protegir-se d'un sol intens.

– Mal lloc has escollit Panotxa –
– Que dius? És el millor que hi per aquí. Tenim ombra, aigua corrent, seients i taula.–
Això el Panotxa ho diu pel filet d'aigua clara que baixa per la riera i pels rocs d'arenisca que els fan de seients i taula.
– Doncs, aquí no estem segurs Panotxa. Mira allà lluny, veus aquelles muntanyes tapades per aquells núvols tant negres?. Allà està plovent, si t'hi fixes bé, veuràs la cortina d'aigua per les ditades de núvols que baixen. No crec equivocar-me gaire si et dic que hi ha perill de que vingui una rierada.–
– De tant lluny? Hi deu haver un munt de quilòmetres des d'aquí. Va, a més si veig venir una riuada ja fugiré corrent. –
Agafant una branca el Panotxa la branda, com si fos una espasa, amb gestos irats cap els núvols: – si ploveu us tallo els collons!!!.–
– Innocent ignorant!, (exclama el Nando) si sents el soroll de la riuada, no tens temps d'escapar-te i si la veus venir és per que ja la tens al damunt. Ja t'ho faràs noi, jo guillo.–
Com si la natura volgués donar la raó al Nando, els llunyans núvols s'han anat engrandint i acostant. Un tro eix ordidor travessa la vall sobrassaltant al panotxa el qual fuig "cames ajudeu-me" anant radere del Nando.
El panotxa és un ignorant, groller i egoista, però, respecta i admira al Nando i es pren seriosament les seves opinions. Sap que és un home cult.

Ara estan al capdamunt d'un turó d'alzines, des d'on hi ha una bona vista del poble i la riera, uns minuts abans quasi seca i ara curulla de l'aigua enfangada de la rierada que baixa amb força arrossegant brancatge i pedres. Si haguessis estat allà, la força de l'aigua se'ls hauria endut.

S'han acomodat i enceten les menges que han trobat.
– Vigila Panotxa, aquests biquinis tenen cucs.–
El Panotxa, corrugant les celles, mira fixament el tros de biquini que li queda. Està a punt de llençar-lo. Canvia d'opinió i se'l menja.
– Bé, no dius que els cucs son proteïnes... ?.–

* * *

continuarà . . . o no.

.

INDIGENTS, Capítol 5: Flaire de xocolata

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
LA XOCOLATA

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          El Panotxa fa senyals imperioses al Nando, l'apresa a que s'hi acosti.
La claror de la lluna plena il·lumina  la part del darrera de la nau industrial on s'allotja un club de nit que també fa de restaurant. 
Arrenglerats al costat de la porta d'emergències sis cubells d'escombraries estan sent furgats o buidats per sengles indigents en busca de menjar. Sembla que el Panotxa ha trobar alguna cosa interessant. El Nando s'ha estat mirant l'escena una mica apartat, sap que encara s'ha de treure més cubells. S'acosta cap on és el seu companys de penúries.
– Que has trobat panotxa, alguna cosa interessant?–
– Mira, dissimula. Que no ho vegin els altres.–
El Panotxa fa veure que no troba rés i inclina el cubell per a que el Nando vegi el que hi ha a dins: una capsa gran de sabates plena de rajoles de xocolata negra. Totes   tenen un costat una mica deformat. El Nando tapa enseguida la capsa empenyent-la cap el fons del cubell. És important que els altres indigents no s'adonin de la troballa: la bona companyonia sol acabar on comença la gana. Dissimuladament, entre els dos, amaguen les xocolates a dins d'un sac esparracat.

Aquesta nit, al costat de la sèquia a Manresa, els dos roda-monts es reparteixen el botí d'aquesta nit: la xocolata que ha trobat el Panotxa, el pa sec i la llet caducada que ha recollit el Nando. El sopar d'aquesta nit és de luxe, pa amb xocolata i llet.

El Panotxa menja amb avidesa. Tota la seva miserable vida ha estat marcada per la gana i no està per foteses, és qüestió d'atipar-se quan hi ha menjar.
El Nando, menja lentament, assaborint la flaire de la xocolata. La intensa olor el transporta a temps passats, temps feliços de la seva infància: a la casa pairal, a la gran cuina, ell amb sis anys remenant la xocolata del tupí on es coïa. La minyona curant-li el dit escaldat a l'hora que li pinta el nas amb la deliciosa menja . . .

* * *

continuarà . . . o no. 

.

.

INDIGENTS, capítol 4: Amic e Amat?. . . collonades!!!

Ciutat de Berga. 
GRUP  D'AFICIONATS A ESCRIURE

Tema obligat de sortir al relat:
EL LLIBRE AMIC E AMAT

Descripció dels personatges:

El Nando i el Panotxa són dos indigents d'origen i tarannà ben diferent.

El Panotxa: barroer, analfabet, ignorant, egoista, malcarat, malparlat i desconfiat a causa de les penalitats sofertes. No sap l'edat que te ni recorda des de quan està vivint al carrer, en la indigència. El seu mon gira sempre al voltant dels cubells d'escombraries.  
El Nando: És educat, posseïdor d'una gran cultura, íntegre, honest i generós.  És molt comprensiu amb les flaqueses humanes. Està amargat degut a esdeveniments succeïts durant la passada vida d'opulència. El seu origen és un enigma pel Nando.

          Com és d'habitud, els indigents en Panotxa i el Nando, estan furgant a les escombraries per trobar alguna cosa per menjar. El Nando, aparta les deixalles amb cura de no tirar-ne al terra.

El Panotxa, destraler com és i no tenint paciència opta per abocar al terra tot el contingut del cubell que està remenant.

- No siguis tant brètol Panotxa, desprès un pobre treballador malpagat haurà d'esforçar-se el doble per recollir-ho, sense que se li reconegui l'esforç. -

- Aquí nomes hi ha que paperassa! quina merda tiu!. Òndia tu, un entrepà de xoriço enoooorme! -

El Panotxa agafa l'entrepà i el comença a mossegar amb desfici. Desprès s'ho pensa i busca algun paper per embolica-ho. Arreplega un llibre amb una portada que li sembla curiosa, arrenca un parell de fulls i embolica l'entrepà. El Nando es fixa en la portada del llibre.

- Pobre Ramon Llull, com t'has de veure. -

- Què pasaaaa? Per un parell de fulles que necessito plores ara tu?, i qui és aquest ramonyui? -

- No son fulles, son fulls. Les fulles pengen dels arbres. -

- El que tu diguis tio. I el ramonyui qui era?, algun amic teu?. -

- No, no era amic meu. -

- I?. -

- I que?. -

- Coi, que qui es?. -

- Era. Ja no és. -

- L'ha dinyat?. -

- A veure... era un home que pensava molt. -

- Jo també penso molt, em passo el dia pensant que menjaré demà i no em dedico a escriure llibres. A veure i que pensava? -

El Nando murmura més que no pas diu, frases entretallades tretes del record de les seves lectures : rellevant escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor, missioner... ... autor medieval que escrigué en català, occità, llatí, àrab... ...un dels primers en fer divulgació científica i tècnica.

El panotxa se'l mira com si veiés un extra terrestre.

- Collonades, tot això son collonades! Uy quin mal de ventreeee, done'm necessito més fulles, vull dir fulls. -

- (Com t'has de veure Ramon Llull!.) - pensa el Nando.

* * *

continuarà . . . o no. 

.