INDIGENTS. Capítol 16: No m'agrada el Nadal!

Ciutat de Berga. Grup d'aficionats a l'escriptura.
Tema proposat : el Nadal

   Corre l'any 2013 a la ciutat de Berga, són les nou hores de la nit de Nadal. Els dos indigents estan afamats, els tres darrers dies s'han alimentat només que amb dues dotzenes d'anous que han recollit d'una noguera d'un camp abandonat.

– .No m'agrada, no m'agrada gens el Nadal –
–  Hi ha gustos per a tot-hom Panotxa, no tot-hom pensa igual, has de respectar les idees i creences dels altres –              
–  Doncs tot-hom té molt mal gust !!! –

L'intransigent Panotxa i el seu company indigent, el Nando estan passant pel Passeig de la Pau de Berga. Ara passen just pel costat d'una xurreria. La flaire de farina fregida fereix els sentits dels dos indigents.
–  Ostia !!! –              
– Què passa Panotxa? –
El Nando no rep resposta. Veu com el seu amic arrenca a córrer, rellisca amb un troç de glaç i cau planejant per sobre de la gespa gebrada del parterre, just al costat mateix d'una gran quantitat de xurros que s'han escampat d'una paperina rebentada.  El Panotxa no perd el temps aixecant-se.  Amb els braços escombra els xurros cap el seu pit. Just a temps per evitat que un gos petit se'ls comenci a menjar.
Gos i home queden mirant-se als ulls amb les faccions a un pam de distància. 
L'inidigent, encara al terra, es mira al gos amb desconfiança
El temps s'atura.
La relació que manté l'indigent amb els gossos sol ser de rivalitat per arribar el primer a furgar les escombraries.
La lluita per la supervivència és ferotge i no accepta rivalitats.   
El gosset, frustrat, s'asseu i gemega.  Poc a poquet i sense aixecar la panxa del terra es va acostant a la cara de l'home fins a tocar-lo i es posa a llepar-li les galtes al mateix temps que mou la cueta i llança un fi i profund udol.
El cor del Panoxa està insensibilitzat degut a les penalitat sofertes durant la seva vida d'indigència. L'udol de l'animal l'esquerda el suficient com per a que en surti un sentiment semblant a la tendresa.
El Panotxa li dona un trosset de xurro al gosset, aquest l'engoleix. Li dona un altre trosset que també desapareix enseguida. Li va donant trossets petits i ...

–   Què Panotxa, menjaré alguna cosa avui o s'ho menjarà tot el quisso? –  , pregunta el Nando somrient, davant la inesperada reacció compassiva del seu company. Aquest s'aixeca del terra i li dona la meitat dels xurros.
–  Quin gos més petit Nando, no n'havia vist mai de tant petit –
–  El deuen haver abandonat fa poc. És morirà de gana o de fred, no aguantarà la glaçada d'aquesta nit.  –  
El Nando no és cruel, només és realista. Sap que ells no hi poden fer res.
Mentre, el gosset s'ha acostat a les cames del Panotxa i s'hi enfila movent la cueta i emetent gemec i crits llastimosos. El Panotxa es posa el xurros que li queden a la butxaca i agafa el gosset en braços.            
– Que sec que està !!!, però si només té que pell i ossos. – 
– Si penses quedar-te'l, ja em diràs com l'alimentaràs  –            
–  Però si deu menjar molt poquet . .  i ara deu tenir sed.–
–  Poquet? És un cadell menjarà com una llima. No tindràs prou menjar per mantenir-lo sa i a mes s'ha de vacunar, desparassitar i  registrar.  Tu mateix, però, pensa que ha de menjar sovint, està creixent, necessita menjar coses de gossos i segurament necessitarà un sobre aliment per paliar la mal nutrició. –   
El Panotxa no escolta al seu amic. És la primera vegada que toca un gos, un animal de sang calenta que l'estima. Això pensa . . . 
Agafa el gosset en braços, dient-li, fluixet, paraules sense sentit. El gosset posa el fred musell a tocar-li el coll buscant escalfor i poc a poc es calma s'apreta i s'acosta al pit de l'home i es fica dins de l'esparracat anorac i pels estrips del jersei fins quedar-se arraulit sobre la pell del pit brut i pestilent de l'indigent. Desprès de les penalitats passades, a l'animal li sembla que ha trobat el millor raser del mon.  Cansat i tip s'adorm.
El Panotxa camina amb compte, puja i baixa els graons que troba pel camí a poc a poc, mentre, va acariciant al gosset i li diu amb veu baixa:
 –  Et diràs Xurret . . . –

El Nando ha pres una decisió. 

El Panotxa li ha demostrat fidelitat i amistat fins i tot més enllà del perill de la pròpia vida.
Això és molt més del que els antics  "amics" de l'época de benestança del Nando haurien fet per a ell. 
El Nando ha pres una decisió que no hauria pres mai en benefici propi.
Ho farà en bé del seu amic.
Ho farà per que aquest pugui mantenir el gos al seu costat.

* * *

continuarà. . . o no.